Frueixo d’una primavera eterna: l’any conserva sempre
tot el seu esclat; l’arbre sempre fa fulles, la terra pasturatges. Tinc
un jardí fèrtil en les meves terres dotals: la brisa l’acarona, una font d’aigua límpida el rega; el meu espòs l’omplí de nobles flors i em
digué: “Deessa, regna sobre les flors!”... És en les Metamorfosis d’Ovidi, el text clàssic on els cossos humans canvien de forma, convertint-se en animals, plantes o objectes.