Apologia dels orants

La litúrgia es repeteix cada dia
sense deixadesa, sense avorriment
tornant a recitar doxologies
sense buscar la versemblança dels actors,
més aviat amb la pulcritud de sentiment dels músics,
amb la dignitat dels honors i els homenatges,
amb la precisió neta de la disciplina esportiva.
I cadascú sap com i per què repeteix
la càrrega de sentit laudatori,
la remembrança històrica i al-legòrica,
la petició, la reverència, la predisposició...

La monotonia no buida les paraules;
és precisament aquest dotar-les de pompa
el que salva el pes i la càrrega de cada significat.
L'èmfasi recau en la fórmula
i en l'acatament voluntariós de la cerimònia.
I això l'eleva.
I la tenacitat la fa segura.
La pregària s'acosta, llavors, al temps geològic,
forma part de la substància del món,
i és un port segur, una mena de veritat,
per la seva força estable.
La litúrgia és acollidora perquè és l'espectacle
d'una mà oferta sense condicions,
d'un clam que vol ser compartit
i que té la paciència activa
de no esperar-te ni necessitar-te:
ja bressola esperits molt antics.